El passat 14 de març vam aprovar els pressupostos municipals amb els vots favorables del Grup Socialista, ICV-EUiA, PDeCAT i la regidora Fina López, l’abstenció de C’s i el vot contrari de la resta de grups. Uns pressupostos que contemplen unes inversions de 2.758.822 euros: remodelació carrer Major, rehabilitació Casal de la Dona, instal·lació punts de càrrega Elèctrica de vehicles, carril bici als carrers Carmen Amaya i Barcelona i a l’avinguda d’Eduard Maristany, adequació de l’entorn de l’Escola Bressol, rehabilitació de  Can Rigalt, rehabilitació de l’Edifici Besòs i 100.000 euros per a un procés participatiu on la ciutadania decidirà el destí.

Són uns pressupostos en què els serveis als discapacitats augmenten un 8’54%; l’assistència a la gent gran, un 7’94%; l’aportació per habitatge social augmenta en 122.000 euros; es crea una partida de 50.000 euros per  ajudar a l’adequació a la normativa dels edificis de més de 45 anys; el foment de l’ocupació augmenta un 18’18%; el pressupost de l’Escola Bressol Municipal té un increment del 19’33%; les beques de menjador augmenten un 40% (tot i que no és competència municipal); les ajudes per a estudiants universitaris pugen de 23.000  a 45.000 euros, un 95’65%, i el pressupost destinat a programes educatius ho fa en un 23’77%.

Uns pressupostos que posa a la pràctica el concepte de justícia social, de promoció dels ciutadans de Sant Adrià i la millora de la nostra ciutat. Pressupostos que des d’una òptica d’esquerres, fan difícil justificar el vot en contra, més enllà del profit partidista i les ganes de desgastar l’equip de govern, com així han fet algunes formacions. Per això cal posar en valor el vot positiu dels altres grups i regidors: l’interès de Sant Adrià i sobretot de la seva ciutadania està per damunt de batalletes i avatars polítics i aquests pressupostos posen els adrianencs i adrianenques en el centre de la acció municipal.

Des de l’equip de Govern, on hi hem participat els socialistes, al llarg dels anys hem implementat el model de ciutat que vàrem aprovar cap a l’any 2000. Un model de ciutat que comportava la recuperació del riu, de la platja del marge dret, de més zones verdes (tenim uns 13 m2 de zona verda per habitant), la reurbanització de la Catalana, la Universitat, el port, millora comunicació entre marges. Tota aquella planificació s’ha anat materialitzant a ritmes diferents (ara per exemple s’està acabant la urbanització de la darrera fase de la Catalana i aquest és el segon curs de la Universitat). També hem fet de Sant Adrià una ciutat molt ben comunicada amb l’entorn i molt inclusiva (així ho diu el PMU -Pla de mobilitat urbana- redactat per equips externs a l’Ajuntament).

Sant Adrià té un molt bon potencial i un futur que s’ha de basar en la millora dels polígons industrials i el futur de les 3 Xemeneies, en la millora de la formació i de l’ocupació. Un futur amb més oportunitats per a tots: PROTECCIÓ I PROJECCIÓ, personal i col·lectiva.