L’1 de maig celebrarem una nova edició dels premis Ciutat de Sant Adrià, premis que es van constituir per reconèixer la feina d’aquelles entitats i ciutadans que amb el seu treball diari fan de la nostra ciutat un lloc millor per viure-hi.

A Sant Adrià tenim entitats i associacions de tota mena: esportives, culturals, socials, solidàries, veïnals i reivindicatives que fan de la nostra una ciutat amb una xarxa associativa molt important. Moltes, com he dit sovint, són referents dins del seu àmbit i ajuden a la projecció positiva del nostre municipi. També ajuden a crear espais on tots els adrianencs i adrianenques s’hi poden veure reflectits i representats. Espais de trobada i de bona convivència, en alguns àmbits treballen per donar noves oportunitats als joves i infants, en d’altres per a la formació personal.

Fomentar aquests espais de convivència, de lligams comunitaris positius és més important del que a primera vista pot semblar. En uns moments on hi ha qui persisteix a dividir la societat i la ciutadania, on hi ha qui es troba bé en el conflicte, en la dicotomia bo-dolent, el que cal són  espais on persones que pensem diferent ens puguem trobar i compartir bons moments, ja sigui practicant esport o veient com d’altres competeixen, gaudint d’una bona exposició, d’una bona actuació musical o d’un bon debat.

Hi ha massa coses que volen que ens separin, una de les més importants són les banderes. Sincerament crec que les banderes ni protegeixen les persones, ni curen, ni donen beques. En tot cas representen un sentiment i una emoció, però quan l’emoció es dispara i es desborda és quan arriben els enfrontaments i sovint els patiments, com ens demostra la història.

Pertànyer a una comunitat ens ajuda a fer-nos com a persona, ens dona una manera d’entendre el món (per cert cada cop més uniformitzat) i ha de ser compatible amb el respecte, la tolerància i la convivència amb altres persones.

Cap individu pel fet d’haver nascut en un lloc determinat  és millor que un altre que ha nascut en un altre lloc.

Les societats, avui més que mai, són diverses i molt plurals. Per tant, l’única manera de governar-les és amb diàleg, tolerància, acord i respecte a les lleis democràtiques.