Això també passarà

Això també passarà

Joan Callau, alcalde de Sant Adrià

De petit era un nen molt inquiet. Bé ho sabien els meus pares. Només trepitjava la casa per l'imprescindible: dinar, sopar i dormir. Poc més. M'encantava sortir a jugar al carrer, en aquells temps on no existia Coronavirus i a ningú se li ocorria tancar amb clau les portes de casa seva. Potser sí passéssim alguna penúria alimentària i econòmica que es solucionava amb discreció, practicant la cultura del compartir i del pagament en espècie.

És en situacions difícils quan ens remuntem en el temps fins a aquesta bombolla de felicitat en la qual transitava tot nen, tan allunyada de la por. Un estat de vida que dista molt de l'actual, del d'avui en dia. Però, qui ens ha infundat aquesta por?

Fa poc més d'una setmana ningú hagués imaginat la situació a la qual hem arribat avui. Era previsible? Sí, però sembla que la preocupació només arriba quan veiem casos greus de prop. I el mal, ha arribat.

Com a alcalde de Sant Adrià del Besòs, una ciutat de més de 37.000 habitants al nord de Barcelona, aquesta és, sens dubte, la situació més difícil a la qual m'he enfrontat en tota la meva trajectòria política. I estic segur que també ho és ara mateix per a tots els edils espanyols, posant-nos a prova i demostrant la nostra vàlua a l'hora de confinar 47 milions d'habitants.

L'anticipació és clau ara mateix. Això ho vaig aprendre dels meus pares. En temps en què hi havia abundància de res, al menys per a les famílies més humils, la previsió i la contenció ajudaven a sortir endavant. Doncs, ara mateix ens trobem en aquesta situació i sort que, des de l'Ajuntament de Sant Adrià vam tenir previsió de cara a aquesta crisi. Aprofito per agrair especialment i de tot cor la mobilització del departament de la Policia local i Protecció civil, els quals, com jo, miraven amb incertesa fa setmanes un futur difícil d'afrontar i han demostrat amb escreix tenir capacitat per fer-ho. Un agraïment també a tots els treballadors de la sanitat, cuidadores de residències de gent gran, als serveis socials municipals i als treballadors de supermercats, grans superfícies i botigues d'alimentació.

Però no és l'única acció que hem dut a terme. Els serveis bàsics de l'Ajuntament treballen sense descans per garantir el benestar de totes i tots els adrianencs. Perquè, encara que sense necessitat d'estar contagiades, són moltes les persones que depenen d'aquesta institució per sobreviure. I, des d'aquí vull transmetre el meu suport incondicional i continu, ara més que mai.

Però poc es pot fer sense el suport ciutadà. Entenc i comparteixo aquestes ganes de tornar sortir als carrers, saludar-nos i abraçar-nos amb normalitat. En definitiva, gestos habituals als quals no donàvem importància i que avui anhelem tornar a reprendre. Traiem el costat positiu d'aquest confinament: L'oportunitat d'apropar-nos de nou a les necessitats dels nostres fills i néts, de conèixer més a les nostres parelles, de compartir oci amb elles i bones converses, d'aprofitar tot el ventall multimèdia de les noves tecnologies, però amb responsabilitat i amb límits. No deixem que la por s'apoderi de nosaltres.

Això també passarà. Sant Adrià, ho esteu fent molt bé. Aguantem.

#ForçaSantAdrià

Imatge: Metrópoli Abierta (www.metropoliabierta.com)