Carta als veïns/es del mes de maig

Carta als veïns/es del mes de maig

Av. de Catalunya de Sant Adrià

Sovint tinc la sensació que els moments incerts en què vivim, derivats de la persistència de la crisi o més ben dit, de la mala gestió que se n'està fent, fa que augmenti la sensació d'inseguretat que tenim sobre el nostre futur més immediat.

Inseguretats de tota mena: individuals (treball) i col·lectives (conflictes i tensions en tots el àmbits, tant mundial com europeu, nacional...). Convindreu amb mi que aquest estat d’ànim, sovint, afecta la nostra vida quotidiana i fa que tot sigui més complex, si més no, més complicat. Llavors em plantejo: quina ha de ser la missió d’un govern municipal? quin és el valor que hem de potenciar amb la nostra acció de govern? La resposta que em surt és que la nostra missió com a servidors públics és la d’oferir als ciutadans de Sant Adrià un horitzó on puguem atendre les necessitats bàsiques de les persones (habitatge, aliments, companyia), on puguem ajudar a promocionar aquests ciutadans en la recerca d’un lloc de treball, on puguem consolidar una vida col·lectiva enriquidora per a les persones i per a la comunitat amb l’objectiu final que cada ciutadà sigui lliure per poder construir, per a ell i per als seus familiars, la vida i el futur que desitgi.

Em podeu dir que són molt bons propòsits i que no costa res dir-ho, i segurament teniu part de raó, però com a responsable polític, crec que la meva obligació és marcar-me i oferir un camí de millora, d’esperança per a tothom. Sóc conscient que l’època no acompanya, que tot és dur i que la política està desprestigiada del tot, que hi ha qui pensa que en política, com pitjor estigui la cosa, millor els anirà. Jo, pel contrari, crec que justament en moments complexos com els que vivim, l’actitud és la de fomentar la tolerància, el respecte, la conciliació, l’equitat..., valors sense els quals només hi surt guanyant una minoria. La majoria, com demostra la història, sempre hi surt perdent. Per això, és per al que el govern de la ciutat ha de treballar, per posar el gra d’arena en pro d’una societat més justa, més equilibrada.

Per acabar, cal felicitar el Bàsquet Femení Sant Adrià pel seu ascens a la màxima categoria del bàsquet femení espanyol. Una història fantàstica d'un viatge que comença l'any 1981 a l'escola Amor de Déu i acaba a l'elit espanyola del bàsquet. També m’alegro molt de l’ascens a 2a divisió del Club d’Escacs Sant Adrià, del tercer lloc de les noies cadets del Tucans en el campionat d’Espanya d’Hoquei Línia i de la victòria dels Seitons (hoquei subaquàtic) en un torneig intenacional Sub-16 a Holanda, en què van guanyar tots els partits.