Crida al diàleg, al respecte i la tolerància
Per a mi, com a alcalde, aquesta Carta als veïns és la més delicada d’escriure. L’escric en un moment en què les emocions i passions d’una gran part de la ciutadania estan desfermades, arran de l’actuació de la majoria de JxSi i la CUP al Parlament de Catalunya els dies 6 i 7 de setembre.
En aquests dos dies es van aprovar lleis amb l’informe en contra dels lletrats del Parlament i sense respectar els drets dels parlamentaris dels grups de l’oposició. La posterior reacció de l’Estat, a través del poder judicial, amb l’escorcoll i detenció d’alts càrrecs de la Generalitat, són escenes que han fet augmentar la pressió emocional d’una part de la ciutadania, mentre han deixat atònita la resta.
Tot plegat ens apropa, cada vegada més, al precipici d’una societat en conflicte amb ella mateixa. Una societat on cada dia és més difícil dialogar amb l’adversari i on els pensaments i les idees es llencen en forma de consignes i insults, sense el mínim esforç per a la comprensió i l’empatia. Una societat on es va canviant el significat de les paraules i dels conceptes, entre ells el de DEMOCRÀCIA.
DEMOCRÀCIA és la conjunció de votació (amb les seves normes i garanties) i de llei democràtica. Per això totes les democràcies exigeixen una majoria qualificada per canviar les grans lleis (constitució, llei electoral...), fet que obliga la majoria a negociar i pactar amb les minories, és a dir a CONCILIAR, concepte clau en la governança de les societats modernes, plurals i diverses. Quan en democràcia no es tenen prou vots per fer el que un desitjaria o per canviar un govern que no és del gust no hi ha vies directes, hi ha el camí de més política.
Postular i estar a favor del diàleg és cada dia més una feina de risc, et tracten de tou, d’equidistant i de traïdor. Els dos pols t’exigeixen que abracis els seus postulats de forma ineludible.
Com a alcalde vull fer una crida al diàleg, sempre és un bon moment per deixar cadascú la seva trinxera i abraçar el camí del diàleg, la negociació i el pacte. En tots els àmbits de la vida és l’única manera d’avançar. Vull fer una crida a favor del respecte i la tolerància, bases de la cohesió social i la CONVIVÈNCIA, béns superiors que, conjuntament amb la llibertat, són a la base del progrés econòmic i cultural dels pobles i uns d’aquells valors que es troben a faltar quan es perden. Perquè valors com aquests no ens són donats a les persones de forma permanent, són valors que hem d’anar construint i mantenint al llarg de tota la vida i són fràgils (la història té més exemples de moments amb manca de convivència que moments amb bona convivència).