Més enllà de la crònica negra
Fa pocs dies un altre fet luctuós va tornar a posar la nostra ciutat i el barri de La Mina en la primera pàgina de la crònica negra. Com cada vegada que passa una cosa semblant el nostre ànim es va veure tocat. Va tornar a planar sobre nostre aquella llosa invisible que amb el seu pes ens va aixafant la moral. He de reconèixer que he estat alguns dies emprenyat per la situació, per aquesta mena de destí inexorable que sembla que Sant Adrià porti enganxat.
Després, amb el pas dels dies, he anat reflexionant. És veritat que la nostra ciutat té aspectes durs que fan que la gestió sigui complicada i a voltes difícil. És cert que Sant Adrià té bosses de pobresa i que és una ciutat on els efectes de la crisi han colpit especialment i sobretot en alguns barris, com és el cas de La Mina. Vull recordar que durant el 2015 el 18'7% dels ciutadans de Sant Adrià va passar per Serveis Socials, si Barcelona tingués la mateixa proporció de ciutadans atesos per serveis socials serien 299000 ciutadans.
Però també és cert que Sant Adrià té punts forts i que amb els anys l'hem anat transformant i que hi ha entitats, moltes, que treballen dia a dia i que a més són referents dins del seu àmbit, és cert que tenim serveis d'una gran qualitat i que també són referents (escola Bressol, escola de Música) i que fem programes de foment de l'ocupació i/o de formació laboral i empresarial que són models per a altres ciutats, és cert que els nostres serveis socials treballen amb una magnífica professionalitat i que no deixem ningú a la vora del camí. És cert que treballem per a aconseguir compicitats d'altres administracions per a què ens acompanyin i ens ajudin (Consorci del Besòs, Consorci de La Mina).
Tot plegat m'ha dut a la convicció de què només a força de treball i de teixir complicitats internes i externes podrem continuar en el camí de la millora de la nostra ciutat, per a fer d'ella i de tots els seus barris un lloc on el decurs de la vida s'esdevingui amb la placidesa pròpia del pas del temps i dels problemes quotidians.