Parlament de l’alcalde Joan Callau en l’acte d’homenatge a les executades i executats del Camp de la Bota

Alcaldessa de Barcelona, regidors i regidores de Sant Adrià i Barcelona, entitats i associacions de la Memòria Històrica, ciutadans i ciutadanes.

És un dia important, ja que amb aquest acte d’inauguració del «parapet de les executades i executats 1939-1952, es fa, en primer lloc, una reparació moral als familiars dels ciutadans executats pel franquisme en la repressió de la dictadura un cop acabada la guerra civil. En segon lloc, perquè és un altra fita pel que fa la recuperació de la memòria històrica, necessària per a tancar bé les ferides. De la mateixa manera que fa falta que els familiars de tots aquells que estan en fosses comunes puguin desenterrar els seus parents i puguin fer el dol amb tota normalitat.

La història d'Espanya dels últims dos segles és una història plena de pronunciaments militars i de 4 guerres civils entre els anys 1833 i 1936. Crec que aquesta història truculenta ens ha deixat una cultura política que fa que veiem l'adversari com a enemic i que per tant vulguem, per dir´ho d'alguna manera, “aniquilar-lo”. Per tant, ens és urgent construir una societat plenament democràtica, on el RESPECTE, la TOLERÀNCIA i la CONCILIACIÓ siguin les eines de la confrontació política i la base del progrés personal i col·lectiu, per a fer de la Llibertat un dels seus valors màxims.

Per això, és necessari que tothom s'hi reconegui i que la societat faci que aquells ciutadans que varen patir la repressió de la dictadura, no quedin en l'oblit. Que les noves generacions sàpiguen que hi va haver persones que varen donar la seva vida per a servir la llibertat i la democràcia. Que la llibertat no ens és donada pel sol fet de néixer, que sovint veiem que moviments que ens pensàvem que ja formaven part del passat sorgeixen amb força i com drets que ens crèiem consolidats desapareixen o estan en perill.

El CAMP DE LA BOTA com a lloc infaust d'afusellaments ha passat a formar part de la història de la nostra ciutat, de Sant Adrià. Sempre hem sentit explicar a persones grans el soroll, de matinada, dels trets. I així ho expliquen l'Assumpta Expósito, l'Emília Alcaraz, la Carme Tura, el Pere Cànovas i el Josep Maldonado en el documental  Els nens del Besòs: “vèiem els camions que passaven”, “a vegades era de dia, a vegades era a la nit”, “allà a les cinc del matí sentíem unes descàrregues com dels caçadors”, “se sentia el soroll, paf, paf, els tiros de gràcia”, “ i nosaltres anàvem comptant”, “mira avui n'han mort tants”. Aquestes són paraules seves, que expliquen la por i l'ambient  de terror que suposava. Tot i que en acabar el Pere diu “La guerra a mi, com a tots els companys, ens va traumatitzar”, “No l'oblidarem mai. Procurem que això no es torni a repetir”.

D'això es tracta. I per això també, el Ple de l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, al 2017 vàrem aprovar una moció d'ERC, amb 19 vots de 21 (PSC, C's, EnComú, ICV-EUiA, MES, PDCAT i Regidora no-adscrita) per a demanar a la Direcció General de la  memòria i al Memorial Democràtic que fes un Memorial per als afusellats del Camp de la Bota. El Govern de Catalunya així ho ha assumit i liderarà aquest memorial que ha de ser un referent i ha de servir per aprofundir la cultura de la Pau, de la Llibertat i de la Democràcia.

Per això voldria acabar el meu parlament amb les paraules finals de Manuel Azaña, en el seu recordat discurs, fet a la sala del Consell de Cent de l'Ajuntament de Barcelona:

Pero es obligación moral, sobre todos los que padecen la guerra, cuando se acabe como nosotros queremos que se acabe, de sacar la lección y de la musa del escarmiento el mayor bien posible, y cuando la antorcha pase a otras manos, a otros hombres, a otras generaciones, que se acordarán, si alguna vez sienten que le hierve la sangre iracunda y otra vez el genio español vuelve a enfurecerse con la intolerancia y con el odio y con el apetito de destrucción, que piensen en los muertos y que escuchen su lección: la de esos hombres, que han caído embravecidos en la batalla luchando magnánimamente por un ideal grandioso y que ahora, abrigados en la tierra materna ya no tienen odio, ya no tienen rencor, y nos envían, con los destellos de su luz, tranquila y remota como la de una estrella, el mensaje de la patria eterna que dice a todos sus hijos: Paz, Piedad y Perdón.