El colom urbà
Crien durant tot l'any, encara que amb més possibilitats d'èxit de cara al bon temps. Poden realitzar unes 5 niuades a l'any de dos ous que són covats durant 20 dies aproximadament. Els colomins abandonen el niu cap als 40 dies.
S'alimenten de llavors de cereals, llegums, herbes i de quasi tot el que sigui comestible.
Malgrat tenir un gran sentit de l'orientació són aus sedentàries i residents. Un colom ben cuidat pot viure fins a 17 anys, si bé els coloms urbans, a causa del desgast fisiològic a què estan sotmesos, acostumen a viure al voltant de 5 anys.
On viuen?
En estat salvatge s'ubica preferentment als penya-segats rocosos del litoral costaner. Per analogia estructural, a la ciutat utilitza l'arquitectònica del edificis, ja que els facilita la implantació i el descans. La similitud del medi urbà amb el seu medi natural, la falta de depredadors i l'abundància d'aliments, ha fet que proliferi en gran manera.
Cal tenir en compte que la tinença i criança de coloms en domicilis particulars resta sotmesa a autorització expressa de l'Ajuntament (art. 23 de l'Ordenança de tinença d'animals)
Com ens poden afectar?
Descansen i nidifiquen en els edificis, malmetent l'entorn i embrutant les façanes, parets, cotxes i persones.
Causen danys a edificis, monuments i parcs degut a la gran quantitat de defecacions, i al seu alt contingut de components àcids que poden tenir un alt poder corrosiu
Introdueixen altres plagues al ser portadores de puces, paparres, àcars i aràcnids.
Ocasionalment, poden intervenir en la transmissió de malalties a l'home (histoplasmosis, ornitosis, salmonel·losis...). Per això, és aconsellable evitar situacions de proximitat permanent i en llocs poc ventilats.
Prevenció i control
La millor manera de combatre les molèsties de coloms a casa els particulars és per mitjà de sistemes físics de dissuasió i d'exclusió. Aquestes mesures preventives han de ser adoptades pels propietaris dels llocs afectats a través d'empreses de control de plagues.
Als espais públics, és l'ajuntament qui té competència per controlar-ne les poblacions.
Cal recordar que no és permès alimentar de manera general els animals a la via pública, parcs, solars o altres espais similars (art. 20, ordenança de tinença d'animals)